El terme municipal de Torrregrossa, de 40, 48 km2, es troba a la plana regada pel canal d'Urgell, és el terme morfològicament més afí a la Comarca de l'Urgell, sembrats i fruiters cobreixen una plana que dibuixa un paisatge agrícola uniformat, i la mecanització ha eliminat definitivament els escassos desnivells naturals. El poble de Torregrossa, cap al municipi, es troba al sector de llevant, mentre l'agregat de Margalef centra un antic terme a ponent.
Limita amb els termes següents:
Miralcamp (SW), Mollerussa (NE), Fondarella i Sidamunt (N), Els Alamús i Bell-lloc d'Urgell (N), Llleida (NW), Artesa de Lleida (W), Puig-verd de Lleida (SW), Juneda (S) i Puig-gros (SE).
La carretera Nacional 240 (de Tarragona a Lleida i a San Sebastià) creua diagonalment el terme del sector de Margalef. El poble de Torregrossa és un punt d'encreuament de dues carreteres locals, la de Mollerussa a Castelldans per Juneda, i la de Torregrossa a Margalef i a Puig-verd de Lleida. Altres camins veïnals comuniquen amb les poblacions més pròximes. A l'extrem del S del terme, a la banda de Margalef, passa la via del ferrocarril de Tarragona i Reus a Lleida.
Els conreus de regadiu gràcies als canals auxiliars i secundari de l'Urgell i sèquies derivades, ocupa pràcticament tot el terme municipal. Els més estesos són actualment els cereals, l'alfals, els arbres fruiters, el blat de moro, les hortalisses i des del 1982 pren empenta el conreu del gira-sol. Les principals partides són les del Reguer i el Salat (al N del poble de terra molt bona); la de les Planes, a llevant (de terra Bona) i la dels Plans, Serra i Margalef (a ponent de terra regular).
Més de la meitat de les explotacions són menors de 5 ha. (només són viables ramaderia) i abunden les mitjanes ( de 5 a 10 ha.), però darrerament s'han reduït a favor de les més grans de 10 ha. Augmenta també el nombre de parcel·les mitjanes i grans (la mitjana de parcel·les per explotació és de 4,8). la major part de la terra censada és explotada directament pels seus propietaris, tinença que és en augment, i també hi ha parceria i arrendament.
La ramaderia estabulada, en régim d'integració té un paper molt important, i els cens de bestiar del terme és un dels primers de la Comarca.
La Cooperativa Les Planes (l'edifici fou bestit en 1919-1920, segons plans de Cesar Martinell), l' any 1977 fou ampliada a La Partida Les Planes, té 253 socis i comercialitza la majoria dels productes agraris, té uns frigorífics de 3,5 milions de Kgrs. de capacitat. Dins del terme hi ha una fàbrica de pinsos, dues empreses de farines d'alfas, empreses comercialitzadores de compra i venda de cereals, tres tallers de confecció, fàbrica d'embotits, un escorxador, una benzinera, un restaurant, hi ha prevista la contrucció d'un Hotel.
La població moderna ha tingut un signe demogràfic generalment positiu. Ja al segle XVIII passà dels 116 h. del 1718, als 623 del 1787 i s'havia doblat amb escreix el 1860 amb 1429 h. Gràcies al Canal d'Urgell vorejava els 2000 el 1900 (1976 h.) i en trenia 2502 el 1936. Després de la Guerra Civil anà encara augmentant, amb menys empenta, fins al 1960 (2625 h.), però els darrers anys s'ha iniciat una tendència regressiva: 2485 h. el 1970, 2357 el 1975, 2312 el 1982 i 2246 el 1990.
L'origen de la població sembla ser de l'època romana, ja que del temps del Baix Imperi són les restes del Pou Bo, de 19 metres de fondària, a la sortida del poble, darrerament netejat, cobert de llambordes de pedra de la Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada, que cal situar als segles IV-VI dc. En època Islàmica fou una població i fortalesa als límits del regne sarraí de Lleida (és esmentada en el Termini Antiquí del 1172), bastió entre els regnes de Lleida i Siurana.
Després de la conquesta la població fou otorgada a Monof, batlle d'Alfons I (1172), junt amb altres llocs del seu terme, com la torre d'Avimpèlec (d'un terratinent sarraí del Segrià i abans d'Avin al- Açdeb) i que correspon al actual despoblat de Vimpeli, una altra torre pròxima del Terme de Torregrossa, fou donada a Ramon Roig ( havia pertanyut a un altre moro lleidatà, al-Boatal). Però el repoblament d'aquest territori fou encomanat també a la casa de Cervera, i així tenim documentades disputes en 1169-78 entre els templers i Guillem de Cervera a causa del fitament entre Vensilló i Torregrossa, que foren incorporades a la pabordia de Bell-lloc.
El batlle Monof regia Torregrossa i Vimpèlec o Vimpeli a títol de funcionari reial, però el domini feudal passà a Guillem IV de Cervera, castlà de Lleida en nom d'Ermengol VIII d'Urgell, i romangué ens mans dels Cervera, (de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut) fins que el 1279 Ramon II de Cervera vengué Torregrossa i Puig-gros a Pere II a través d'una permuta. Després vers 1341-42, el ciutadà de Lleida Domènec de Montsuar, d'una important família, adquirí les senyories de Margalef i de Torregrossa i el mateix 1342 obtingué elmer i mixt imperi sobre Margalef, mentre que la plena jurisdicció sobre Torregrossa, l'obtingué un nebot homònim el 1382 (Domènec II de Montsuar, senyor de tots dos pobles des del 1349, que també fou senyor del Castell d'Aranyó).
El poble de Margalef, agregat que centra de ponent del terme, té unes poques cases esparses prop de la carretera de Tarragona a Lleida, a l'encreuament amb la local procedent de Torregrossa. Hi ha restes de la primitiva església (només façana, d'arcs apuntats i campanar d'espadanya) i al seu voltant hi ha una ceràmica medieval i també prehistòrica, estudiada per E. Junyent i el Grup la Femosa d'Artesa de Lleida. La nova Església de Sant Bartomeu de Margalef, propera, és un petit edifci d'una nau, molt simple, amb porta adovellada i campanaret d'espadanya. Esmentat com hem dit a la fi del segle XII, formà part de la senyoria de Torregrossa des del segle XIII. Despoblat el primer terç del segle XV, segons els censos manifestats del 1429, els retaules i ornaments del temple parroquial foren traslladats a l'Església de Castelldans. Afavorí el repoblament del sector, l'arribada dels regadius del Canal d'Urgell.
El despoblat de Vimpeli o Vimpèlec, ja esmentat no és prou localitzat, però si el de Vilaplana, que dóna nom a una partida del NE del terme.
En el fogatgament del 1365 Torregrossa tenia 58 focs ( xifra importaant), mentre que Margalef (aleshores de Pere Ramon Sacosta) en tenia 34, Vimpeli 33 i Vilaplana (un altre despoblat del terme) 17. Fou un destacat membre del Llinatge Montsuar el senyor de Torregrossa Antoni de Montsuar, paer en cap de Lleida i gran partidari del nou rei Ferran I el d'Antequera. Heretà Torregrossa el seu fill Lluís de Montsuar, que es veié desposseit de la senyoria en la guerra contra Joan II a favor de Joan Ramon Folc (III) de Cardona, comte de Cardona i de Prades, capità general dels exèrcits reialistes (el germà de Lluís era Manuel de Montsuar, canonge de Lleida i president de la Generalitat de Catalunya els primers anys de la guerra).
El 1497 era senyor de Torregrossa, Guerau de Montsuar, que per matrimoni amb Simona d'Avinyó fou també senyor de Favara de Mataranya; aleshores el poble tenia 28 focs, igual com el 1515 (el 1553 havia pujat a 34 focs). Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó referen el castell de Torregrossa i aviat es refeu també l'església. Jeroni de Montsuar i d'Avinyó, paer en el cap de Lleida, morí el 1625 sense fills mascles i heretà el feu la seva filla Isabel, que aportà al seu marit Joan d'Argençola. Llur filla i pubilla Agnés es casà amb Jeroni de Rocabertí (heretà el feu Jeroni de Rocabertí i d'Argençola) i a mitjans del segle XVIII passa als Pignatelli de Belmonte, que mantingueren la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim (un príncep Pignatelli de Belmonte, resident a Nàpols, sostingué un llarg plet amb l'Ajuntament resolt el 1827, i el 1832 autoritzà la construcció del campanar en un solar propi). El poble havia hagut de pagar forts impostos quan les tropes del mariscal Suchet l'ocuparen (1810). El 1870 el rei Amadeu I creà el comptat de Torregrossa, a favor del Diputat Jaume Nuet, procedent d'Alcarràs, vinculat a Lleida, des de la Revolució de Setembre (1868).
El poble de Torregrossa s'alça a 232 metres d'altitud, a mig dia del sector de llevant del terme, al sud del Canal Auxiliar d'Urgell. El nucli antic o vila closa, a redòs de l'església i les restes del Castell, dibuixa un conjunt irregular de carrers estrets i sinuosos, amb espais oberts al voltant de l'església. El primer creixement es feu en direcció a Lleida, amb cases a banda i banda de la carretera, a la cruïlla de les carreteres de Lleida i Juneda, és on localitzen la casa del comú, entitats bancàries, botigues, les escoles i un gran casal tancat.
L'any 1984 es varen fer unes noves Normes Subsidiàries de Planejament, agafant com a base el plànol d'Eixample de l'any 1929, s'ha deliminat la zona rústega i la zona urbana, s'ha construit la nova carretera Mollerussa a Juneda, fent una variant a Torregrossa que passa per fora del casc urbà, s'ha construit la Ronda Nord, que enllaça l'abans esmentada carretera amb la Carretera de Margalef a Lleida, la construcció d'aquesta Ronda Nord, obre unes noves perspectives urbanístiques pel poble.
L'església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció té una façana reinaxentista austera, amb la portada enmarcada per columnes adossades i un frontó triangular, i el gran campanar de torre és de mitjans del segle XIX. La capella votiva de Sant Roc és del segle XVIII. Del castell de Torregrossa, reformat al segle XVI amb elements renaixentistes (portal adovellat, armes del Montsuar-Avinyó), en resta només una part i algunes restes de la part més antiga (Madoz parla que torre grossa que dóna nom al poble havia estat enderrocada ja al començament del segle XIX).
Hi ha dos edificis dedicats a Escoles Públiques que s'anomenem La Bassa, que diposen d'un patí escolar de 5800 m2, vallat i ple d'entreteniments, es disposa també d'una Escola Bressol Municipal que s'anomena l'Estel, un edifici destinat a Biblioteca Municipal, un museu d'eines antigues.
A nivell d'aquipaments per l'esport, hi ha una zona poliesportiva d'uns 60.000 m2, en la qual hi troben el camp de futbol degudament enllumenat per així poder-hi practicar esport també de nit, uns vestidors, unes piscines Municipals, una pista poliesportiva d'usos múltiples, camp de bitlles i de petanca. Hi ha en projecte la construcció de pistes de tennis. També s'ha construit una Sala Recreativa Municipal, un embassament amb una capacitat de 46.000 m3 d'aigua, que ens permet tindre unes reserves d'aigua potable per dos mesos, disposem d'una zona ajardinada en la qual també hi trobem una "Barbacoa", lloc de descans i esbarjo.
A TORREGROSSA des de l'any 1929 existeix la Coral ELS ROSSINYOLS D'URGELL, hi havia en els anys 1960-70 una agrupació Sardanista que tenia tres colles, Bons Minyons i Torregrossina, l' any 1973 en passar la Flama de la Sardana de Catalunya per la nostra població s'inagurà un monument a la Sardana, de ferro forjat (obra de C.Teruel), més tard l'any 1976 vàrem fer l'acte d'entronització de la Patrona de Catalunya a l'Església de l' Assumpció.
En l'àmbit esportiu Torregrossa disposa d'un Club de Futbol, d'una Escola Esportiva, Club de Bàsquet, Patinatge, Petanca, Bitlles i una Societat de Caçadors.
Les Festes Majors del poblen es celebren a l'hivern el 22 de gener i la d'estiu al 15 d'agost.